Avètz ja vist
Patonet es un orsonet de pelucha que parla pas...
Referéncia : 978-2-490356-51-5
Un raconte cortet en dos tablèus sus un dels mainatges del darrièr roman de l’autora, Les sources : Gilles, lo tresen mainatge, fraire de Claire e d'Isabelle, 4 ans dins Les sources. Lo retrobam aicí a 8 ans, puèi dins son atge madur. Doas novèlas que se fan resson, dins aquel estile precís, brèu e que, immancablament, vos pertòca. En francés.
Referéncia : 978-2-9561507-2-5
Mas quales pòdon ben èsser aqueles "autres abitants" ? Fauna, flòra e lo sovenir luènh mas totjorn viu del volcan grand... Aqueste polit guida naturalista es pas fach per batre de recòrds de "trekking", plan segur, mas per vos aprene a èsser curioses, a observar, a comprene melhor lo mond natural que vos environa… Un pichon libre ricament illustrat en...
Referéncia : 978-2-37985-125-4
"L'Allier m'apaise, le Puy-de-Dôme me rassure, la Haute-Loire m'enchante, le Cantal me revigore. J'ai l'étrange sensation d'un rendez-vous amoureux chaque jour renouvelé" çֳò escriu l'autor. Dins aqueste libre pichon, confèssa fin finala qu’a pas granda enveja de se sonhar. Una polida declaracion d'amor a l’Auvèrnhe que li poiretz pas èsser insensible !...
Referéncia : 978-2-914662-01-7
Editor, Labèl Ostal del libre
Les traditions orales, des contes et des souvenirs, la vision intime d’une vallée de montagne, entre histoire et légende, recueillis par un enfant du pays de Salers (Cantal).Bilingue occitan et français.
Referéncia : 978-2-37863-004-1
Editor, Labèl Letras d'òc
Traduit du russe, un roman d'anticipation visionnaire et fondateur, qui dénonce l’horreur d’une société imposant à tous une seule forme de vie et de pensée.En occitan (auvergnat).
Referéncia : 978-3-11073832-2
Aqueste Manuel, qu'enclutz las recèrcas mai recentas, presenta pel primièr còp una vista d'ensemble sus l'occitan e la lingüistica occitana : son istòria, sa descripcion auèi, sas variacions, las questions de sociolingüistica, d'amainatjament e d'equipament lingüistic, l'ensenhament e la pedagogia de l'occitan. Una referéncia, per estudiants,...
Referéncia : 978-2-913238-68-8
Editor, Labèl Lo Chamin de Sent Jaume
Per son cant Orfèu podiá, çò dison, encantar las bèstias e los arbres. Mas son còr apartenissiá a Euridice, e quand la mòrt la li venguèt raubar, Orfèu se presentèt a las pòrtas dels infèrns, armat de sa sola lira, per tal de ne far sortir sa benaimada...Dins son poèma, Jacques Chauvin transpausa lo mite d'Orfèu en Combralha (Puèi de Doma). Edicion bilingua.
Referéncia : 978-2-35740-531-8
Editor, Labèl Livres EMCC
De generacions de Franceses coneisson encara las faulas de La Fontaine qu’aprenguèron quand èran jovenets. Las faulas son tanben una font d'inspiracion plan rica per nòstres escrivans regionals, occitans o "patesejants", que las revirèron o adaptèron dins lor lenga. De reviradas mai o mens fidèlas, plan sovent saborosas e que meritan d'èsser conegudas...
Referéncia : 2-85927-088-4
Editor, Labèl Vent terral
Un manual practic pichon, illustrat d’exemples nombroses, per comprene las claus de l'ortografia occitana. Bilingüe. REBAIS D'EDITOR.
Referéncia : 2-85910-361-9
Editor, Labèl IEO edicions
Six nouvelles contemporaines où les langues sont d’abord « le bien de ceux qui les parlent ». Un voyage humain au cœur de la diversité culturelle de l’Europe.En occitan d’Auvergne, par l’auteur de l’Auvergnat de poche (éd. Assimil, 2002).
Referéncia : 978-2-35740-532-5
Editor, Labèl Livres EMCC
De generacions de Franceses coneisson encara las faulas de La Fontaine qu’aprenguèron quand èran jovenets. Las faulas son tanben una font d'inspiracion plan rica per nòstres escrivans regionals, occitans o "patesejants", que las revirèron o adaptèron dins lor lenga. De reviradas mai o mens fidèlas, plan sovent saborosas e que meritan d'èsser conegudas...
Referéncia : 978-2-905922-43-4
Editor, Labèl La Salévienne
De generacions de Franceses coneisson encara las faulas de La Fontaine qu’aprenguèron quand èran jovenets. Las faulas son tanben una font d'inspiracion plan rica per nòstres escrivans regionals, occitans o "patesejants", que las revirèron o adaptèron dins lor lenga. De reviradas mai o mens fidèlas, plan sovent saborosas e que meritan d'èsser conegudas...