Avètz ja vist
Un album enregistré en public, d'où son titre...
Istòrias de la literatura occitana, antologias per legir o per escotar, biografias d'escrivans, estudis literaris.
Referéncia : 978-2-487643-12-3
Editor, Labèl Reclams
Un manual pichon per totas e totes, adolescent.a.s e adult.a.s, plen d'informacions, per soscar a nòstre modèl social e ajudar cadun e caduna a avançar cap a un monde mai equilibrat e mai egalitari. Bilingüe.
Referéncia : ATOTS26
Editor, Labèl IEO edicions
Cossí, de la Revolucion al jorn d’auèi, lo poder s'es esforçat de far dintrar dins la clòsca dels Occitans l'oblit de lors raices, e cossí aquestes an resistit. Un ensag istoric, per un autor que se definís non pas coma "istorian", mas coma "occitanista legèire d'istorians". En occitan (lengadocian).
Referéncia : ATOTS6
Editor, Labèl IEO edicions
"Confondetz pas : Es pas aicí una 'politica tirada de la Santa Escritura'. Bossuet aviá cresegut possible de ne tirar una. Sabèm qunta. La n'aviá pas tirada. L'aviá mesa." Aquí avètz la primièra frasa de l'Introduccion de Joan Larzac.En occitan (lengadocian).
Referéncia : ATOTS6162
Editor, Labèl IEO edicions
Cossí, de l'Edat Mejana al sègle 18, lo poder reial a pauc a cha pauc desintegrat çò qu'auriá pogut èsser una granda Occitania independenta… Un ensag istoric escrich per un militant que defend lo ponch de vista occitan. En occitan (lengadocian).
Referéncia : 978-2-1803666-9-5
De fòrt mal trobar auèi, aqueste pichon "Que sais-je ?" que presenta "un constat de vida, ininterrompuda" de la literatura occitana, "dels trobadors a Godolin, de Mistral a Bodon, per tal d'ajudar a legir los autors occitans d'auèi", segon çò qu'escriu l'autor el meteis. Un introbable : edicions PUF, colleccion Que sais-je ?, 3na edicion remanejada e...
Referéncia : 978-236781-019-5
Editor, Labèl Presses universitaires de la Méditerranée (PULM)
Aqueste obratge presenta la biografia de Lydie Wilson, aquela "femna desconeguda" que foguèt l'una de las primièras felibressas, seguida de l'edicion critica d'una cinquantena de sas letras, ont se legisson totes los enjòcs socials e politics de l'epòca. Un retrach polit de femna, en francés.